Guerrilla. Tácticas para la microcultura.: Territori i participació.
La participació és el concepte més desgastat que hi ha en l’àmbit de la gestió cultural. S’ha fet un ús excessiu en la definició dels projectes, s’ha elevat a nivell de paradigma i s’utilitza com indicador d’èxit o fracàs si els números son grans o bé petits. Cal retornar el concepte al…
Fuente: guerrilla-microcultura
"La mecedora", una bofetada al gran sistema editorial
Josep Maria Flotats dirigeix l’adaptació teatral de “La Mecedora”, una novel·la de Jean Claude Brisville. De moment l’estrena al Centro Dramático de Madrid, però esperemm que la porti a Barcelona. Tenim ganes de riure’ns d’aquests sistemes del passat.
Benjamín Escalonilla i la literatura digital
Tots som més o menys conscients que els nous mitjans de comunicació han obert horitzonts a les formes artístiques. Les arts gràfiques, la fotografia (i tot el món que l’envolta), el cinema, s’han beneficiat de la xarxa.
Benjamín Escalonilla experimenta amb la literatura. Alguns dels experiments són difícils d’interpretar, però la qualitat literària hi és (crec) i val la pena explorar-lo una miqueta.
A més, la seva primera novel·la (Generación tch! - Booket, 2010) corre en paral·lel amb el moviment del 15M, tot i ser un relat de ficció i ser publicat abans de l’inici de les acampades.
Li posarem el bookmark de “pendent de lectura” i el demanarem als reis mags, a veure si encara hi som a temps.
Constatar que totes les fotos em queden tortes en el mateix sentit i en la mateixa proporció…
LLibre: Transformem l'oci ditigal
Llibre en format PDF, elaborat per la UOC i la Fundació Esplai. Segurament serà el punt de partida del meu treball d’aprofundiment per al títol de Directora d’activitats de Lleure…
[Conte] Clàusula de permanència
La Maria va sentir sonar el telèfon per cinquena vegada, i la mateixa veu que deia: “Bona-tarda-truco-de-FarsaTel-per-ofe…”. “T’he dit que no m’interessa!” Va cridar enfadada. Va sentir com al final de la línia un noi iniciava una tímida disculpa, però no li va donar una segona oportunitat. Començava la tardor i la Maria acabava la seva primera setmana de feina en una cafeteria de barri.
Ja havia calat els clients habituals, però eren les úniques cares que li sonaven d’una ciutat nova per a ella. La sisena vegada que va sonar el telèfon la Maria va sentir els nervis crispats només de pensar que podia ser el pesat de la companyia telefònica. Però era la Laia, la seva nova companya de pis, que la convidava a fer una cervesa amb els seus amics, “per conèixer la ciutat”, li va dir.
Quan van arribar al bar, en Sergi ja hi era. La Laia els va presentar, i ell es va alegrar que hi hagués crisi i tots els joves anessin de cul buscant feina i estiguessin disposats a traslladar-se a una trista ciutat de província per treballar de cambrers. I la Maria també se’n va alegrar. Van passar una nit d’aquelles de cançó, amb una llarga conversa veient caure les fulles dels arbres. Es van acomiadar donant-se els telèfons i en Sergi li va prometre que la trucaria.
El diumenge va passar amb una pel·lícula dolenta, però el telèfon no va sonar. I així va arribar dilluns, i amb ell els clients habituals de la cafeteria i les trucades insistents del teleoperador obsessiu.
En Sergi va passar la seva jornada laboral com sempre, intentant que tot ésser viu lliure de clàusules de permanència es canviés de companyia telefònica. Però ell només pensava en la trucada que faria quan sortís de la feina. Per això mai va entendre per què, quan la Maria li va despenjar el telèfon i ell li va dir “Bona tarda!” ella va bramar “No m’interessa res del que em puguis oferir!” i va penjar el telèfon d’aquella manera.
L’altre dia vaig descobrir la web prezi.com, que permet fer unes presentacions francament atractives. Després d’una tarda jugant-hi, vaig elaborar el meu currículum vitae. A veure si hi ha sort ;)
